El poema en catalán y castellano
El Camí...
De Betlem fins dalt el Gólgota,
hi ha el camí dun Déu humà,
que en Jeús a l´home s´acosta,
que en Jesús ens vé a salvar.
Tastà del desert la feblesa,
l´embat de la solitut,
però demostrà amb fermesa,
que el mal, pot ser veçut.
Quina lliçó en el Jordà,
a la cua dels pecadors,
ens mostre qui camí agafar,
per a ser els seus seguidors.
Allà on l´home condemna,
Ell posa misericordia i perdó,
i a la dona de la mort allibera,
una mort per lapidació.
Aqui hem d´abaixar el cap,
perque tots som pecadors,
i prostrats amb humilitat,
demenar-li a Ell perdó.
El qui als cecs els ulls va obrir,
i els muts, va fer parlar,
a els sords els fa fer sentir,
i els paralitics caminar.
Els leprosos va curar,
i va acollir els infants,
els els peus als seus va rentar,
va estimar sensa descans.
Deprés es posà a taula,
i compartí el pa i el vi,
adreçant-los la paraula,
els va dir:feis-ho sempre així.
Com un bandoler va mori,
per tots nosaltres a la Creu,
per nostres pecats redimi,
un rescat de masa preu.
Al cor de la terra colgat,
com qualsevol ser humà,
però Déu però, l´ha ressucitat,
per la humanitat abraçar.
Amb nosaltres ara és Crist,
present en tot ser humà,
gaudim del seu Esperit,
per amor i vida escampar.
¡¡ Bona Pasqua !!
(versión en castellano, en la siguiente página)